L’home obre la porta, amb el cadàver de la seva dona a les mans.
-Sorpresa-van dir els convidats, amb un to alegre
L’home es quedà uns segons sense poder reaccionar, el cor li anava molt de
pressa i per la duresa de la situació. No es podia estar de peus, ja que li
tremolaven de la por i la inesperada sorpresa, i va caure amb el cadàver de la
seva dona,
-Ells l’han matat, portaven un ganivet, no vaig poder defensar-la -va dir
tot simulant un crit plorós.
-Els convidats s’espantaren i es quedaren paral·llitzats .
-Sortiu de casa -va dir l’home cridant d’una manera amenaçadora.
Tots els convidats van sortir amb presses, menys un matrimoni, uns vells
amics de la seva dona, així que havent tancat la porta es veié obligat a
matar-los amb el ganivet que guardava a la butxaca. L’home estava nerviós, però
va decidir calmar-se i canviar-se de roba a causa de les taques de sang que
tenia a la camisa.
Després de vestir-se li cridà l’atenció una carta de color groc a sobre la
taula. No dubtà en apropar-s’hi i llegir-la, la carta deia així:
Realment creus que tot es soluciona amb la mort d’una persona? Estigues
tranquil, patiràs una desgràcia terrible.
L’home no va voler fer cas a la carta, així que va sortir de casa com un
llamp i va pujar el cotxe. Era estrany ja que el cotxe estava exageradament
net, potser l’havia netejat la seva dona, els últims dies, es passava totes les
tardes remenant-hi coses. L’home va decidir deixar-ho estar i es va dirigir al
port per comprar un bitllet per anar a Europa, li va costar bastant car ja que
el bitllet incloïa una cabina per poder dormir-hi i descansar, i també un
apartament protegit per al seu cotxe dintre del transatlàntic. Mitja hora més
tard, van obrir les comportes del vaixell i els cotxes van poder accedir a
l’apartament mitjançant una rampa.
Un cop dintre del vaixell i amb les claus de la seva cabina, va fer un
petit volt pels passadissos del vaixell i tot seguit es va dirigir a la seva
cabina per descansar. Era curiós va pensar l’home, el número de la cabina era
17/5, el numero disset de la cinquena planta, ell es va casar el dia 17 de
maig, quina coincidència més rara, va pensar l’home. Un cop dintre de
l’habitació, el va sobtar el color groc, era massa abundant, la catifa groga,
els llençols grocs, les parets grogues. Però això no era tot, sobre la tauleta
de nit hi havia un maletí, el mateix maletí que li havia reglat la seva dona el
dia del seu aniversari. Dintre hi havia un escrit i deia així:
Robar, es un gra gran pecat, t’has passat la teva vida robant els diners a
molta gent, al teu treball, els teus amics però el que em pregunto és, els
diners han sigut capaços de transformar una bona persona a qui tothom apreciava
en un criminal?
L’home després de llegir la carta, li faltava aire, no podia respirar bé.
“És l’esperit de la meva dona”, no parava de cridar l’home. Durant les nits de
la travessia no podia dormir, pensava molt en la carta.
Finalment el vaixell va arribar a Liverpool, un cop fora del vaixell l’home
va decidir dirigir-se a Londres per començar una nova vida, va agafar
l’autopista, estava cansat així que conduïa molt ràpid. Des del retrovisor
s’adonà d’una petita gravadora negra, quan la va engegar se sentí la veu de la
seva dona.
Mai de la vida, m’havia imaginat
que el meu marit tindria la intenció de matar-me, però als últims mesos vaig
saber que em mataries, ho llegia als teus ulls, plens d’odi, mai m’aguantaves
la mirada, m’he deixat matar. Volia descansar d’una vegada, volia allunyar-me
de la vida amb un home, que tots els seus propòsits són guanyar diners. Veus el
fil que sobresurt al costat del canvi de marxes? Estira’l i alà està la teva
salvació, estira’l!
L’home empès per la ràbia l’estirà, durant uns segons veié que no passava
res, però després s’adonà que no pot frenar i acaba xocant contra el cotx que
tenia davant.
